Ya está a la venta Méliès, mi última colaboración cinèfila


Ha llegado a las librerías "Méliès, el último libro colectivo en el que he tenido el placer de colaborar junto a Raúl Herrero, Bruno Marcos, Alberto Ruiz de Samaniego, Jesús F. Pascual Molina, Carlos Barbarito, Aldo Alcota, Laia López Manrique, Antonio Fernández Molina, Iván Humanes, Alfredo Moreno, Tomás Fernández Valentí y Diego Civilotti García. Portada e ilustraciones de Juan Luis Borra. 

Por mi parte, he contribuido con el artículo La mujer intocable: mitos femeninos en el cine de Méliès” en el que reflexiono sobre la representación de las mujeres en su cine, donde el ideal femenino de los grandes mitos clásicos y los cuentos de hadas alterna con la visión costumbrista de la mujer como sujeto histórico de la época, a punto de vivir una de las grandes revoluciones de su historia.


No os perdáis este homenaje de Libros del Innombrable al cineasta francés, el gran mago del cine, el recreador de sueños, el inventor del cine fantástico. Se presentará el próximo viernes 22 de diciembre en la Librería Alibri de Barcelona a las 19 horas


¡Os esperamos para dar la bienvenida a las navidades con el mejor cine!

Homenaje a Domingo Sánchez Castelló en La Sedeta



MEMOS QUE NUNCA FALLAN


Donde vayas
no falla el típico memo que afirme no temer a la Muerte...

Pero no te dirá de esas noches
por esas calles sin luz y esos ruidos, sin identificar
erizándole el pelo
mientras pensaba en su madre.

En el equipo
cuando se cagaban encima viendo al entrenador venir
esperando les dijera "estás fuera",
o en el empleo "no vende ya tu color malva-cenicienta"

Cuando pretendías a la chica de otro
y venía ese tipo con un dedo intimidador que te señalaba:
"Oye, imbécil, sólo te lo diré una vez: te tengo a tiro"

Son tantas las veces que miré la distancia entre mi ventana
y la calle calculando si el salto sería fatal,
pues volvía a estar en dique seco y pensaba en tomar impulso
para correr y romper con todo.
Todo era para llegar abajo y saber que ahí estaba el final,
y que, si todavía latía, alguno de aquellos cristales
también harían lo suyo por algún sitio vital...


Hoy vuelvo a apoyarme en la puerta del retrete
para tomar impulso y desde ahí correr para romper, saltar al vacío
y por el camino un yugo de luces
pues la rabia siempre me hace sacar chispas,
cosa que parece que despierta a esa tipa provista de parca
que me repite: "No, no te toca aún, deja de correr ya"

En verdad que ir hacia esa máquina llena de teclas que no me
responden
es como tender a hacer cosas que odio...

Hoy con más de cinco cervezas de más pienso que no tengo suerte
aunque sí atino a ver a alguen que vela por mí,
que está ahí por esas mínimas luces, que siente algo
pues la vida apenas si es destello... sin amor...

Yo, entre las brumas, pido que venga a consolarme
y extiendo mi mano para tocar ese aura.
Un halo redondo, con forma de flotador
que nunca falla para que yo no falle del todo.

Pienso que la Muerte, a pesar de lo que se piense,
puede ser una mujer bella, que no temo
sino que la deseo y hasta podríamos tener algo...

Escucho susurros, me la imagino que se acerca
al igual que pueda hacerlo una diva
con su cabello brillante y largo
pero... !MIERDA!

¡Toco y sólo es el puto gato!

Domingo Sánchez Castelló, Mi prosa a partir de Bukowski, Ed. DJSC, Barcelona, 2016.


Fotografías de Carolina Villaroya del homenaje a Domingo Sánchez Castelló que Antonia Pilar Villaescusa organizó en La Sedeta el 2 de noviembre de 2017.

¡Te echaremos mucho de menos, querido amigo! 

Les ombres i els grecs: "Apología de las sombras" en El Punt Avui

Ressenya de Apología de las sombras a càrrec de Dolors Fernández publicada en el Suplement Cultural de el diari El Punt Avui. Article també accessible online en el següent link.

"Apología de las sombras és un llibre contemporani i valent, que tendeix ponts cap a un passat hel·lenístic del qual l'autora beu, així com bona part de la nostra cultura occidental. Amor, sexe, desmitificats però mítics; inseparables; entre la ironia i el tribut al seu propi designi. I, sobre aquest tema d'ara, de sempre, transgressió, incorrecció moral, atreviment, com si tot fos la projecció d'algú que des de la seva cova (connexió molt clara amb el mite de la caverna de Plató), intentés esbrinar què passa fora, i així saber de què va aquesta història que és la vida". 


El retorn de Beneyto, article publicat a El punt Avui

El dimecres 7 de juny de 2017 es van presentar en el Palau de la Virreina de Barcelona tres llibres publicats per Ònix editor. El protagonista: Antonio Beneyto. L'acte va comptar amb destacats especialistes en la trajectòria del creador filopostista d'orígens manxecs, establert des de 1967 al barri Gòtic de Barcelona. Neus Aguado, Carlota Caulfield, Jaime D. Parra, Manel Guerrero, Valentín Roma, Dolors Senserrich i l'editor Òscar Esquerda, van comentar l'obra beneytiana des de diverses perspectives. Aquest ha estat l'any del retorn a les llibreries de Beneyto, que també va reeditar al febrer Tiempo de Quimera, “poema eròtic cinematogràfic”, amb pròleg de Jaime D. Parra, en la col·lecció In-Verso de poesia.



Dos Letras conté la correspondència que la poeta argentina Alejandra Pizarnik va intercanviar amb Beneyto entre 1969 i 1972, precedida per una introducció de Carlota Caulfield. Aquesta edició reprodueix dibuixos originals i material fotogràfic de la poeta; i un preciós epíleg amb les contraportades dels llibres de i sobre Pizarnik amb dibuixos de Beneyto (la seva fantàstica biblioteca il·lustrada per ell mateix ha estat objecte d’unes quantes exposicions a Catalunya en els darrers anys). Un intercanvi epistolar que suposa un valuós testimoni per aprofundir en la vida i la personalitat de l'escriptora obsessionada amb el llenguatge i el silenci, morta d'una sobredosi de secodal el 29 de setembre de 1972. 

El retorno de Antonio Beneyto es tracta de la primera antologia literària de l’autor. Una selecció a cura de Jaime D. Parra, personal però representativa, de la varietat i riquesa de la seva obra poètica i narrativa: des dels primers textos en una línia realista i referencial –on apunta la força del simbolisme- d’ Una Gaviota en La Mancha (1966) fins als poemes en prosa de llibres que ja participen de trets de l'estètica filopostista i surrealista, d’acord amb l'estil dels seus dibuixos, pintures i escultures, pels quals ha aconseguit fama a tot el món: Los chicos salvajes (1971), Textos para leer dentro de un espejo morado (1974), Las Cartas apócrifas (1987), Códols en Nueva York (2004), Un bárbaro en Barcelona (2009), entre d’altres. Un tercer gènere, els assajos, epistolaris i diaris, tanquen l'antologia, amb alguna sorpresa poètica final; i com a colofó, una completa bibliografia. 



Diario del artista suicida, finalment, és el testimoni més íntim que disposem fins al moment de Beneyto i s’estén des de l'11 de gener de 1988 fins al 17 de novembre de 1989. En aquestes singulars memòries, no exemptes de certes llicències de la ficció, descriu les seves activitats quotidianes, tant les pròpiament creatives, com les relacionades amb amistats i amors; viatges i rutines; contradiccions internes i estats d'ànim, inclosos dolorosos episodis de solitud. L'epíleg de Juan Manuel Bonet, ofert en castellà, català, francés, anglès i polonès, descobreix el valuós regal que es troba al final d'aquest llibre: un CD amb els titulats Dibuixos amb aftes, que Beneyto va realitzar durant el seu tractament i convalescència d'un càncer de coll en 2011. 

Perquè el títol de Diario del artista suicida no ha d'induir-nos a error. Si bé les al·lusions al suïcidi són recurrents en aquesta obra, també constitueixen un recurs literari mistificador. Beneyto no té intenció de rendir-se, encara que li agradi jugar amb el concepte; o precisament per ésser capaç de fer-ho. Inesgotable i irrepetible creador, li queda encara molt per dir. Llarga vida a Beneyto!

Silvia Rins

Aquest article va ser publicat en el Suplement cultural del Diari El punt Avui el 15 d'octubre de 2017. Es pot consultar el document online en aquest link.

Hasta siempre, Domingo Sánchez Castelló

Querido Domingo, para mí siempre serás ese amigo inolvidable, lleno de vida, fuerza y poesía. Las musas que te inspiraban te han llevado con ellas en un arrebato de pasión inaudita. Pero no quiero despedirme porque se que, aunque ya no pertenezcas a este mundo, me seguirás acompañando en el camino.


Apología de las sombras en el Ateneu Barcelonès – Tertulia Laberinto Ariadna

Muchas gracias a los ponentes, Dolors Fernàndez i Miquel-Lluís Muntané, a los poetas participantes, y al público asistente a la presentación de “Apología de las sombras” que tuvo lugar el 29 de septiembre en la tertulia del Laberinto de Ariadna, en el Ateneu Barcelonès. Y a los que hubieron querido y no pudieron estar. Poesía reflexiva e irreverente en tiempos convulsos, siempre. 

Moltes gràcies als ponents, Dolors Fernàndez i Miquel-Lluís Muntané, als poetes participants, i al public assistent a la presentació de “Apología de las sombras” que va tenir lloc el 29 de setembre a la tertúlia del Laberint d’Ariadna, a l’Ateneu Barcelonès. I també als que haurien volgut ser-hi i no hi van poder. Poesia reflexiva i irreverent en temps convulsos, sempre. 




Más fotografías e información sobre el evento disponibles aquí.